EVEREST TRAIL RACE

EVEREST TRAIL RACE
Admirant els pilars del món!!

domingo, 4 de abril de 2010

24 HORES PEL CAP DE CREUS






Aquestes han estat les mini vacances de Pasqua, corrent per el Cap de Creus i difrutant d'un ambient inmillorable. Un entreno que se'm va posar de fàbul.la per poder participar al gran objectiu de temporada: CBXR.



Tot va començar divendres de bon matí, en Pep i jo agafem el cotxe per dirigir-nos a França, al Cap de Peyrefitte a Cerbere. Le Village des Aloes, lloc on farem 2 nits i així estaré ben a prop de Llançà on dissabte tinc pensat de córrer els 80 kms de la 6a Marxa de Resistència del Cap de Creus. Una marxa que em permetrà acomular més kms per la Costa Brava.




Mentre fem el viatge penso amb la setmaneta que he passat, estic orgullosa, he entrenat força, he entrenat 3 dies, 2 d'ells, un bon entreno de 2 hores o més, un d'ells per Berga, pujant la Figuerassa i baixant a trote per la pista... Genial!!




Així que disfruto del Divendres Sant per fer descans que dissabte toca entreno del guapo i del de debò.




Arribem a Cerbere, ens instal.lem i tornem a agafar el cotxe el migdia per anar a dinar el mateix poble i continuar per la Costa Vermella amunt fins desviar-nos cap a l'interior on arribem a Perpinyà, allà girem cua i de nou cap a Cerbere, sopar pasta i dormir.




05'30 Hora prevista perquè soni el despertador, pero no em fa falta, jo em llevo 10' abans.




Acabo de preparar les 4 coses que em falten i baixem cap a Llançà, una hora abans de la sortida recullo el meu pitrall, el 184 i anem a fer un mini esmorzar de coca i tè verd a un bar on es concentra la gran majoria de corredors.




Estic molt il.lusionada en anar-me retrobant amb cares conegudes i gent que no m'esperava trobar-me allà, per exemple en Paco Robles, en Jordi Mestre, en Miquel de l'Escala, La Natàlia, en Xevi, en J.Mª Solà... Buff i molts +...




Tret de sortida a les 08:00 del Port de Llançà, sortim vorejant la platja puja i baixa fins que comencem a enfilar cap al cap de Ras, una pujada que es porta molt bé, bàsicament per pista, aquí em torno a retrobar amb en Paco Robles i pràcticament no ens separarem fins l'arribada.




Anem cap al Puig d'Esquer i just quan assolim els 600m justos i clavats baixem de cop per un fort pendent amb un final per pista que ens durà de nou a Llançà a l'oficina de Turisme on hi trobem el 4t control, mengem una mica i sense perdre gaire temps enfilem cap al bonic monestir de St. pere de Rodes, tram molt maco. Ningú diria que estem a tocar del mar...




Continuem més amunt encara fins arribar a dalt de tot, el punt més alt de la Marxa a St. Salvador, quines vistes i quin vent també i... Quina sorpresa també cal dir-ho, segons el perfil de la prova indicava que seria pujar i baixar i veig que no, em de carenejar tota la cresta, gairebé fins al final, i la veritat molt ràpid no vaig perquè no vull anar-me'n costa avall, hi han alguns pasos gairebé aeris i no parem de saltar de roca en roca. Em canso d'aguantar les fortes ràfegues del vent, per sort un cop agafem el senderó de baixada el fort vent s'esvaeix i baixo súper bé fins agafar la pista cap a la cala Jòncols, em sento en el meu terreny gas fondo i pista avall que fa baixada, deixo el Paco per uns moments mentre explico les meves anècdotes amb un altre corredor molt simpàtic.



Portem més de mitja travessa en arribar al control 9 i aqui em torna atrapar en Paco mentre jo em preparo els meus "potingues". La liem de tal manera que no ens adonem que habiem d'anar per el GR-92 i amunt que fa pujada seguint algun sender local de la zona, un cop dalt m'adóno que anem en contra direcció d'on ens queda Cadaqués, busquem el GR-92 i gràcies a l'ajuda d'un noi d'un Mas d'allí que ens indica per on em de seguir per trobar de nou el GR. Els 4 que estem perduts correm per trobar el camí bo el més aviat possible, un cop dintre del recorregut a seguir coincidim amb en Pep, fa estona que ens espera i li estranyava la nostra tardança, diu que amb el ritme que portàbem no era lògic que triguéssim tan en arribar.
Molts corredors en sentir-nos explicar que ens habíem liat ells ens comenten que els ha passat el mateix. Som forces els que ens em perdut en algun tram o altra de la cursa.



A Cadaqués és respira ambient de festa, hi ha molta gent per els carrers de la vila, més gent del compte, allà trobem avituallament amb pasta, macarrons si volem, algú si que en menja... Pero jo no, prefereixo menjar-me fruita, un bon tros de xocolata blanca, coca-cola i no perdre gaire temps, bàsicament, no és el moment adient per entretenir-se, qui sap si més endavant no ens tornarem a perdre??
Per sort no va ser així!!




Marxo de Cadaqués ben acompanyada, fem gresca i xirinola tot trotant cap al cap de Creus.

Sender típic de la zona, ple de pedres i matolls que punxen que dóna gust. Riem tan que sense donar-me compte arribem a dalt el far, lloc on ens tornem a retrobar amb el fort vent.

Corrent ara per el GR-11 fins arribar a l'ermita de St. Baldiri, tot creuant verdes margeres amb vaques pasturant i petits rierols... Repeteixo que durant molts moments de la marxa no em faig a l'ideia que estic prop de la platja.

Cada vegada queda menys i és evident quan passem per l'últim poble, el Port a la Selva.

D'aquí enllacem amb el camí de Ronda que ens durà de nou a Llançà.

L'arribada no és al lloc de sortida del matí, detall que el Pep se li escapa per alt i no em pot recebre a l'arribada.

Arribem a la Plça Major de la Vila En Paco i jo agafats de la mà i molt satisfets d'haber disfrutat tant de la bonica travessa. UN BON ENTRENO!!
Finalment ens surten 11hores 20' posicions 12 i 13 de la general i de desnivell molt més del que es comentava.

Jo torno juntament amb en Pep cap a dalt a Cerbere i després d'una bona dutxa celebrem la gran jornada amb un bon sopar al restaurant de sota l'estudi on em passat aquests dies.










No hay comentarios:

Publicar un comentario