Fantàstic cap de setmana a Barruera disputant la CARA AMÓN a la bonica Vall de Boí.

Fa cosa de 2 mesos vaig decidir que el mes de maig hauria de descansar força, 1r per el volum de kilometratge que vaig fer entre el març i l'abril, 2n perquè em venia de gust fer "coses" + curtes i 3r perquè vull arribar a LA PALMA amb les cames senceres altra vegada per poder afrontar amb màxima garantia la TRANSVULCANIA, ultra que corraré el pròxim cap de setmana concretament el 4 de juny.

Dit això, vaig pensar que fer 1350 m de desnivell+ (+d'1km vertical) en sols 4'5 kms seria un entreno interesant i suficient per descubrir noves sensacions. Mai habia participat en aquesta modalitat.

Comencem 1r les noies a les 4'15 des de baix el bonic poble de Barruera per coronar Les Roies de Cardet (2444m).

Buah! Sols porto 300m des de la sortida aproximadament per els estrets carrers del poble i el meu coll ja treu foc, impressionant jo només habia tingut aquesta sensació al col.legi de petita quan ens feien córrer 4 voltes i no estava acostumada a córrer.

Em pregunto que si he d'arribar amb aquest mal de coll a dalt... Estic arreglada!!

Rectifico, he sortit massa ràpid, la carrera ens posa a totes a lloc.

Començo a agafar el ritme, passem el 1r avituallament, diuen que ens queda menys, evidentment, "una mica + de la 1/2"... -criden-, i no paro de pensar en que és lo + dur que mai he fet, si si, penso que prefereixo + córrer 2 Romàniques seguides si fa falta, abans que 1 km vertical. Impressionant!

2n avituallament i a partir d'aquí la cosa és més dura, més inclinació... Miro el rellotge 53', em tranquilitza pensar que ja no em deurà quedar gaire. Sembla que tinc un moment de glòria en sentir que m'arriben forces de totes bandes, seràn les gominoles màgiques? Jo que sé! Aquest moment dura poc quan veig que em de perdre un xic de desnivell i ens em d'agafar per una corda, penso, ara em de baixar????

Per sort baixem poquet i quan ja enfilem sols són 10' per fer cim, em trobo a la Núria Picas que ha fet 2a que ja comença a baixar i com és un encant al veure'm m'acompanya fins dalt, em diu que vaig bé i que li costa de seguir-me (com en sap d'animar aquesta xiqueta)!! Ho aconsegueix de tal manera que fins hi tot puc córrer fins al cim!!

QUINA PASSADA!!!!!!!!!!!!!!!!! MUNTANYA PURA I DURA!!!!!!!! DINTRE D'UN AMBIENT EXTRAORDINARI!!!!!!

Menjo meló, molt meló bec aigua i beguda isotònica i cap avall que fa baixada + ben acompanyada no puc anar, vaig amb l'èlit: Núria P., Yolanda Sáez i la seva parella, Quico Soler i jo.

Al vespre sopar a la Fonda, quina gana!! I de bon matí després d'anar a estirar les cames per aquelles contrades, xocolatada amb coca per acabar-ho de rematar.

Brillant cap de setmana.

Ara però, sols tinc a la ment: TRANSVULCANIA 2010!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

II CURSA D'ALTA MUNTANYA DE BERGA

Gran matinal la d'ahir a Berga!! Després de tenir pluja gairebé tots els dies de la setmana... Qui ho hauria de dir que tindriem un diumenge de sol radiant, amb una meteorologia esplèndida per gaudir d'aquesta gran cursa a Berga. D'entre totes les curses de muntanya que porto fetes fins ara potser aquesta ha estat de les més dures i també de la que he gaudit més entre l'ambient que s'hi respirava i el paisatge, no es podia demanar més.

Bé, nosaltres, les dones, comencem un quart d'hora abans a les 8'45 del Passeig de l'Indústria de Berga a 700m, aquest és el punt més baix de la cursa i el més alt fa 2050m, que serà a dalt els Rasos de Baix.

El desnivell acumulat és de 4220m, fins que no passem els Rasos, la cursa sempre tendeix anar pujant, en algun punt carenegem, planegem i inclús arribem a descendir un pèl, però fins que no portem uns 24 kms aproximadament la cursa no baixa, això si a partir de la Font del Tagast ja comencem a tastar una bona devallada, fem el repetxonet per pujar a les antenes de la Figuerassa i a partir d'allà baixada a palo seco fins baix Berga de nou, com disfruto aquella baixada, sobretot quan gràcies al Pep que està esperant-me en el últim dels controls m'informa que vaig 5a, no tenia ni ideia de la posició en que em trobava, si que sabia que estava entre les 10 primeres, això si i feia pocs kms que habia avançat alguna posició.

La 4a la tinc a davant pero no m'ho posa gens fàcil, tinc la pell de gallina, i m'entra energia de totes bandes, quina passaaada, quan ja comencem a trepitjar asfalt i forta baixada per els carrers de Berga faig algun km segons el rellotge a sols 3'02'', apretant les dents puc passar-la per un petit despiste, les marques són a l'esquerre jo me n'adóno a temps, agafo el corriol correcte, l'aviso però jo estic davant passem per darrere el Castell i el camí tendeix a pujar de nou, penso que no podré mantenir pero continuo donan't-ho tot.

Altre cop més baixada per dins els carrers, s'acosta el Pg. i m'adóno que ens fan anar el fons, fer una curva i pujar fins a meta, com mata, però tinc uns segons d'avantage, reconec que he d'afluixar, tinc por de no poder creuar la meta, això si que seria fort! Objectiu complert millorar el temps d'en Pep de 4h36' de l'any passat, això va ser una juguesca que em va dur a córrer aquesta cursa tan si volia com no gairebé, pero el que poc m'imaginava arribar a ser-ne 4a d'entre les noies, això m'ha arregat molt les piles.

Després de parlar amb tot de cares conegudes, amics que feia molt que no veia com en Sergi per exemple, amigues, saludar a la gran guanyadora Núria Picas, un plaer coneixer-la... Vam anar a cruspir-nos el dinar que ens oferien els mateixos organitzadors d'aquesta gran cursa els Mountain Runner's.

Ara toca guradar tota aquesta energia i gastar la més mínima per anar a córrer la TRANSVULCANIA, 1r cap de setmana de juny, després, descans! Ja en tinc ganes, porto uns mesos força intensos.

ROMÀNICA DE NAVÀS 2010

Just fa 5 dies que vaig córrer la Romànicade Navàs. 80kms i 4600m de desnivell acumulat.

El meu objectiu fins ara sempre és rebaixar la marca de l'any anterior i cal dir que en aquesta edició em va costar força, ja que tan en el 1r, 2n i 3r avituallaments vaig fitxar en el temps exacte que l'any passat, si si, ni jo m'ho creia i no sé quantes vegades ho he comparat, és una cosa que ni feta expressament.

O sigui que cada vegada veia que rebaixar la meva pròpia marca es feia força difícil, o que hauria de començar a apretar de valent i passat St. Joan Degollat, just 2 kms abans de Puig-Reig, vaig decidir això!

Parar poquíssim ens els darrers avituallamets seria la 1a clau, pujar fins a Pinós alegrament i just aconseguit el màxim ascens, punt més alt de la marxa, Padrós, no pararia de córrer per molt que em costés fins a Cornet.

Val a dir que durant tota la nit vaig gaudir d'una gran companyia, l'Andrés d'Alcanar un figura de les Marxes de Resistència, en Tòful de Manresa i en Joan Gamisans de Navàs amb ell no calia està patint per seguir en el camí correcte, és coneixia la zona a la perfecció!!

Arribar a Cornet se'm va fer molt feixuc, pista pista i més pista i no arribava mai fins que a les 3:39 fitxem!!

Sols arribem en Joan i jo, els companys abans descrits arribaràn uns minuts més tard.

Sortim esperitats cap a Navàs, això ja ho tenim però sinó apreto més sols baixaré escasos minuts de les 11 hores del 2009. En Joan està tan content ell, ja que el seu objectiu era baixar de les 12 hores i està pletòric i m'ajuda a aconseguir el meu somni:

Em comenta: "a la pròxima pujada caminarem..." així que un cop a la 1a pujadeta jo penso, fins que ell no pari, jo tampoc! I si si pim pam pim pam ell no para i jo tampoc i així en 3o 4 tobogans... De cop em diu ja està 2 kms i arribem a Navàs, sols ens queda la última pujada d'asfalt i jo que li responc que aquesta no és important, ja que allà és veu Navàs a davant i això ressucita els morts... I tant! ARRIBADA a les 4:27, temps total 10:27, 1a fèmina i 11ª de la general.

Objectiu complert 29' menys que l'any passat!!

10a CURSA DE MUNTANYA MOSSOS D'ESQUADRA

Sortida estressant la d'ahir a Ripoll...

Just 2 minutets abans de sortir les noies, un quart abans que els nois, entro dins el calaix de sortida i amb aquestes que escolto que estàn dient per megafonía que tots els corredors han de passar per el control de dorsals... Quèèè? Jo no he passat per aquest control (penso)! Per sort se m'acosta un dels jutges de carrera, ens coneixem perquè som del mateix poble i ell mateix em passa aquest necessari control.

PAM! Sortim les 15 fèmines d'enguany i vinga, comencem a enfilar carrers amunt de Ripoll fins sortir d'aquest bonic poble, primer sender, camps a través, petita pista i muntanya amunt. No em sento gens còmode i no paro de preguntar-me a mi mateixa:

-Què fas avui aquí? Això és una bogeria! Evidentment m'adóno que és una bogeria quan just al km.5 ja m'atrapa en David Hernández de Diedre, el 1r dels corredors fins dalt el cim de St.Amand. Fa 2 anys, quan vaig córrer aquesta cursa també, els primers atletes em van atrapar ben bé dp del km.7...

Però... I que m'esperava dp del tute de la passada setmana a la Gran Costa Brava?

Així que sols em tocava disfrutar al màxim de la carrera, aprofitar que estava corrent per el Ripollès, comarca que m'encanta!

Corono el cim amb 1h32' i avall! Baixada mooolt tècnica, aquest any més degut a l'estat del terra, fang força relliscós i pedres humides i relliscants, no volia la pressió de cap corredor al darrere, no volia caure, últimament sembla que he agafat el truquillo amb això de rodolar per el terra, així que quan notava els talons d'algú per darrere, m'apartava i li oferia pas. Un cop passat el tram més tècnic va ser on potser vaig poder córrer amb més tranquilitat, amb la companyia d'en Narcís que també va ser a la Costa Brava i ell també com a resultat va emprar més temps que en l'edició anterior, els nostres comentaris eren comuns, bàsicament, "les cames no tiren, no dónen...". Finalment puc veure Ripoll de nou sota els meus peus i intento donar el màxim a la baixadeta fins tornar a entrar als carrers de la vila. Arribada a la plaça del Monestir.

3H12' (14' més que fa 2 anys), 9a de la general i 6a sènior.

Primer no estic satisfeta pero conforme van passant els minuts, vaig parlant amb un munt de coneguts, intercanviant sensacions i anècdotes, passen les hores, la tarda... Si!! Estic contenta d'haber participat a Ripoll i no ha estat una bogeria, gens ni mica, reconec que no són la meva especialitat aquest tipus de curses.

A la Romànica del pròxim finde a Navàs, estaré com peix a l'aigua!

1a CURSA DE MUNTANYA CUBE - LA MOLA

Ja estàn obertes les inscripcions per aquesta nova cursa que volem que vagi creixent any rere any.
Aquí teniu una miqueta d'informació i per qualsevol cosa que desitgeu saber, escribiu email a: cursa@cube.cat.
El 23 de maig La Mola us espera!!